Exercicis Modernisme

El Modernisme 2

EL MODERNISME

Text 1: "Viure del passat", Jaume Brossa

1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?

Jaume Brossa incita a superar el renaixement literari, ja que provoca l’estancament de la literatura que només es fixa en el passat. Junt amb la Renaixença també critica el regionalisme, ja que només enfoca temps passats i no permet evolucionar i aportar idees noves a la literatura; això és el que pretén el regeneracionisme, superar allò que és vell per renovar tots els aspectes de la societat.

També expressa el desig de voler unes normes per estructurar la llengua, finalitzar amb una gramàtica no pautada i crear un centre de cultura propi.

2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?

Brossa expressa el desig Regeneracionista, en ell mostra com la societat hauria de crear conceptes nous, renovar el passat, però tenir-lo en compte en els aspectes positius que van succeir.

Les noves idees, l’avenç i la millora han de sorgir aprofitant allò bo que ja és present en  la generació passada, però ha d’eliminar tot el que és dolent i no deixa prosperar.

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?

El poble, perquè és el que continua sentint l’esperit i tradició catalana, mentre que l’aristocràcia i la burgesia només és centren en els poders i la riquesa.

Tot i els canvis que hi havia hagut anteriorment, el poble continua tenint un sentiment català i per això és ell qui pot revifar la llengua. Als poderosos els mou més l’economia, i no lluiten per defensar la seva cultura.  

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?

Es compara amb les nacions del Nord (com França) perquè tenen un centre de cultura propi i unes normes lingüístiques establertes. Això fa que existeixin diferències entre l’estructura moral i intel·lectual amb la nació catalana, i aquesta hagi de prendre-les com a referents.

5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.

● Visió més moderna, canviar, oblidar el passat per avançar en present i cap al futur, tot conservant els aspectes positius del passat i renovant aquells que són vells i caducs.

● Buscar noves idees i formes d’art diferents a les del passat.

● Fixar-se en les nacions del Nord per crear un centre de cultura propi i unes normes per a la llengua.

● Escoltar el poble, que és qui guarda la tradició i cultura catalana.

● Renunciar a la política centralista i crear una política que es basi en l’autonomisme.

Text 4: Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista, Santiago Rusiñol

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:

MODERNISTES	SOCIETAT
poesia	Prosa
sol i llum	Boira
imaginació i intuició	sentit comú
l’art per l’art	art comerç
“pervindre”	present
somni	Realitat
don Quixots	Sancho-Panzas
simbolistes	decaiguts i mansos
cosmopolitisme	amor a la província (Catalunya, etc.)

2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?

Rusiñol utilitza una metàfora per expressar els conceptes de societat i massa anònima, que en el text són anomenats com a prosa. En canvi, els poetes, que representen la minoria i són persones que busquen la perfecció artística i adopten una posició de marginació en vers la societat que no els entén, són la poesia, un tipus de text més elaborat, subjectiu  i artísticament de més valor.

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?

Sí. En el cinquè paràgraf, Rusiñol fa al·lusions a elements religiosos. Descriu el “Cau” com una ermita i posada dels peregrins de la Santa Poesia, és a dir, dels poetes, on puguin reanimar-se i poder seguir la Santa Lluita, continuar escrivint la seva poesia malgrat les adversitats que presenta la societat.

  

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?

La societat burgesa és qui no participa de les seves idees. L’autor mostra en vers ella una actitud de menyspreu, ja que són egoistes, hipòcrites i actuen basant-se en el sentit comú.

5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?

Es descriu el “Cau Ferrat” com un lloc sagrat on els poetes es poden refugiar de les crítiques del món exterior i continuar fent el seu art sense distorsions causades per ments que no entenen, és a dir pel poble.

TEXT OPTATIU

Text 2: "La independència de Catalunya", Joan Maragall

Les idees principals del texts són:

- Maragall ens mostra la seva visió del pensament espanyol, que el descriu com un coneixement mort. Per això incita als catalans a deslligar-se de tot aquest intel·lecte negatiu i independitzar-se d’Espanya pel que fa al coneixement.

- Informa que el fet de poder deslligar-nos d’Espanya no hauria de ser un problema, ja que la el moviment intel·lectual català té més influència europea que el de Madrid. Els castellans es volen aprofitar d’aquest fet per apropiar-se de conceptes catalans i fer-se’ls propis.

- Els castellans s’excusen de fer seva la literatura catalana argumentant que la situació política i geogràfica de la capital afavoreixen la proliferació d’aquesta. Des de Madrid es creu que Catalunya és petita i massa industrial, justificant que no hi ha lloc per a l’art de valor.

- Joan Maragall crida als catalans a mantenir ferms els seus ideals, i a crear una literatura independent, invariable i sòlida que no es derrueixi per forces externes.

- L’autor opina que Catalunya mai arribarà a ser el cap dominant de la literatura peninsular, ja que Espanya té un passat de molt prestigi pel que fa la literatura i l’art.

- La cultura castellana ha entrat en contacte amb la catalana, fet causant del detriment de la integritat i percepció del pensament català. Des de la visió catalana provoca un retrocés.

- Maragall opina que els textos castellans, especialment la que procedeix dels diaris i revistes, provoquen una evolució negativa en la cultura catalana. Com a conseqüència i prevenció, els seus compatriotes haurien d’evitar llegir-los.

- Respecte al teatre castellà, Joan Maragall el descriu com un pas endarrere a la cultura catalana. És un teatre amb elements com el flamenquisme, el xulisme, llenguatge vulgar, la sàtira o la paròdia, que Maragall considera de poc prestigi i nivell cultural.

- Com a conclusió, perquè Catalunya formi part d’Europa, primerament s’ha d’independitzar intel·lectualment d’Espanya rebutjant la premsa i teatre castellans.

BENVINGUTS!

Hola,
Benvinguts al nostre blog, som tres noies de primer de batxillerat de l'ETP del Clot. Aquí trobareu els nostres treballs i projectes de llengua i literatura catalana.
Esperem que us agradin!

Atentament:
Les Nenes Catalanes